LES FESTES DE SANTA MARIA

 

L'origen

 

L'origen de les Festes de Santa Maria tal i com es coneixen actualment, cal buscar-lo a l'any 1989 quan joves formenterers agrupats en l'anomenat “Col·lectiu Bassetja” decidiren recuperar aquesta festivitat i aprofitar la diada del 5 d'agost com a estendard de lluita per la cultura, el medi ambient, l'identitat, la llengua i d'altres aspectes socials que afecten l'illa de Formentera. El “Col·lectiu Bassetja” va ser la primera agrupació formenterera que va englobar la lluita per la defensa de la cultura i el medi ambient en un marc de nacionalitat catalana i va traslladar aquesta visió a la festivitat de Santa Maria. Així doncs, aquest col·lectiu va assumir l'organització de les festes i es va autodisoldre definitivament l'any 1990 per passar a formar la “Comissió de Festes de Santa Maria”.

 

 

Fins 1989 Santa Maria – patrona de Eivissa i Formentera - era un celebració bàsicament religiosa, però el “Col·lectiu Bassetja” la va transformar en dia de reivindicació perquè l'advocació a Santa Maria va íntimament lligada a la conquesta catalana de les Pitiüses l'any 1235. D'aquesta manera trobem com a Eivissa també s'han recuperat aquestes dates del mes d'agost per fer les anomenades “Festes de la Terra” on s'hi emmarca també el dia de Santa Maria.

 

Les Festes

 

Des d'aquests inicis fins l'actualitat l'objectiu de la festa ha estat molt ferma i qualsevol activitat que s'emmarqui dins Santa Maria ha de tenir com a condició bàsica mantenir la filosofia de la Comissió. No es tracta només de fer una revetlla sinó de que en cadascuna de les activitats que es programen es compleixi amb l'esperit i amb els objectius pels que es va recuperar aquesta diada. Aquesta línia de treball està basada en els següents punts: mantenir viva i defensar l'identitat formenterera, la cultura de l'illa, la llengua catalana i reivindicar a més diferents aspectes tant socials, polítics, econòmics, medi ambientals, etc., que puguin afectar Formentera. En aquest sentit, l'objectiu no és només la reivindicació sinó també el foment de debat social i la conscienciació del poble formenterer en diversos punts que li toquin de prop però també d'altres aspectes que li puguin afectar de manera indirecte.

 

La forma de crear un programa que respectés tots aquests objectius s'ha fet bàsicament mitjançant l'organització de concerts, activitats folklòriques, conferències i el foment de la participació ciutadana en debats i activitats lúdico-culturals. Aquestes han estat les activitats fixes de Santa Maria durant aquests quinze anys.

 

La música ha estat potser un dels actes més característics de les festes. Durant 2-3 nits s'organitzen concerts de tots els estils i de grups capdavanters en llengua catalana, i a més els darrers anys s'han convidat a pujar a l'escenari grups que tot i no cantar en català reflexen també l'esperit integrador i obert de la Comissió, grups que a més de fer reivindicacions socials que coincideixen amb molts aspectes defensats per Santa Maria, reflexen també el mestissatge de la societat. Molts dels grups han vingut de la resta dels Països Catalans, però també s'ha donat suport a altres grups autòctons. Així doncs, aquests anys han participat a les festes agrupacions com La Gran Orquesta Republicana, Dr.Calypso, Al-Mayurqa, Lax n'busto, Gossos, Ja t'ho diré, Menaix a Trua, Brams, Mesclat, Pomada, Obrint Pas, Pastora, Dusminguet, Uc, Aires Formenterers, Quatre de Copes, Pota-Lait, Spioks , La Carrau, La Torpe abraç, Syphosis, Munlogs, Espiral Symphonica, Formenterock, etc .

 

Un altre de les activitats fixes al cartell ha estat, com s'ha esmentat abans, l'organització de cicles de conferències, debats i taules rodones. Aquests actes tracten de ser instructius i tenen com a objectiu la participació ciutadana, la conscienciació i la discussió. La temàtica acostuma a girar al voltant de temes problemàtics o d'interès per a la societat formenterera tal com la llengua, la cultura, el medi ambient, la política, etc. Per dur a terme aquest tipus d'activitats es compta amb la participació de conferenciants de Formentera o d'altres llocs dels països catalans.

 

“La Fotomarató” és sens dubte una de les activitats més divertides i participatives de les festes. Es tracta d'una gimcana fotogràfica de caire lúdico-cultural on es mescla humor i denúncia. Des de la Comissió es fa un llistat de temes a fotografiar que van dirigits a que quedin retratats impactes medi ambientals, polítics, socials, etc. o també d'altres qüestions a tall totalment humorístic. Es valora l'enginy i la originalitat.

 

Un altre activitat popular que ha distingit Santa Maria els darrers anys és el “ Brindis de vi pagès a la salut del poble”. Val la pena explicar l'origen d'aquest acte perquè en ell s'hi reflexa bastant bé l'ideal i l'esperit de Santa Maria. Un any per la dia del la Nostra senyora del Carme, la Guàrdia Civil de Formentera va organitzar un “Brindis de vino español en honor a la patria” que es va anunciar de manera exagerada. Com a resposta Santa Maria va organitzar un “contra-brindis” més modest, d'acord amb les seves condicions, i va convidar a tot el poble formenterer a fer un brindis amb vi pagès i a la salut d'això, del poble.

 

La cultura ocupa un lloc molt important en el cartell de les festes. Cada 5 d'agost es convida a totes les colles de ball formentereres a fer “xacota” a la plaça on aquell any es facin les festes. A més es preparen “cantades pageses” que normalment organitzen els majors de l'illa; amb aquesta activitat la Comissió intenta aportar el seu granet de sorra per evitar que aquesta tradició desaparegui. Dins els actes culturals que s'han fet anualment també hi destaquen els recitals de poesia que han estat dedicats a joves autors i també s'han destinat a fer homenatges a poetes catalans i illencs (anys passats per exemple es va fer un recital com a record a Marià Villangómez).

 

Però sens dubte un dels moments més esperats i culminants de les Festes de Santa Maria és la lectura del pregó. La mitja nit del 5 d'agost és el moment de fer balanç. El pregó és l'eina més representativa de Santa Maria perquè en ell es fa un repàs a tot el succeït durant l'any a Formentera sense deixar de banda tampoc a la resta dels Països Catalans. És l'eina de crítica i denúncia i sens dubte el moment més esperat per tots els formenterers que s'apleguen a la plaça.

 

Al costat de totes aquestes activitats que han estat fixes en les catorze edicions de Santa Maria se n'hi afegeixen cada any iniciatives noves o d'altres que no tenen continuïtat anual. És el cas del “Correllengua”, les cucanyes, les bicicletades i caminades populars, el tast de vins formenterers, la neteja de determinades zones de l'illa, la presentació de llibres, la tirada de galls, les paelles populars, la mostra de curtmetratges, obres de teatre, exposicions, activitats infantils (Drap Art), etc. Cal destacar que algunes d'aquestes activitats no són organitzades directament per la Comissió sinó que s'ofereix el marc de les festes per acollir qualsevol activitat lúdico-cultural proposada per alguna persona o entitat.

 

 

La comissió actual

 

Un dels aspectes clau de la Comissió de Festes de Santa Maria ha estat la seva renovació constant durant ja quasi quinze anys. L'agrupació sempre ha estat caracteritzada per ser jove i mantindre els objectius i les idees que es marcaren a l'inici al mateix temps que cada any hi entra gent nova. A més de l'organització de les festes el que atrau a molt jovent és l'esperit de la Comissió que d'alguna manera es converteix en punt de trobada de gent jove amb inquietuds, objectius i ideals semblants.

 

Actualment la Comissió de Festes de Santa Maria esta formada per una fornada d'uns vint-i-cinc formenterers/eres d'entre 15 i 30 anys. Donades les peculiaritats de Formentera és pot dir que si bé el nombre de Santamariencs no pareix elevat comparat amb les altres Illes, pel que fa a Formentera és una de les associacions amb un nivell de salut de les més envejables i de les que més gent arriba a mobilitzar.