Quinze anys de Santa Maria Quinze anys de Santa Mar i a Va ser l'any 1989 quan una colla de joves formenterers compromesos en la defensa de la llengua i cultura prò pies de l'illa i del seu fràgil medi ambient, posaren fil a L'agulla per recuperar la Festa de Santa Maria. Es crea aleshores la Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM), que va introduir un element clarament novedós a una festa que durant un temps va assumir l'Obra Cultural Balear fins que va deixar de fer-se: la defensa dels trets més significatius de la nostra identitat quedaven inserits sense complexos per primera vegada en el nostre marc cultural i lingüístic, això és els Països Catalans. La CFSM va aportar globalitat nacional -normalitat, en podríem dir també - a la festa i ho va fer d'una manera ben simple: dient-ho obertament -tot demostrant la invalidesa dels subterfugis- i donant exemple, amb la contractaci ó de música cantada en català provinent de qualsevol racó de parla catalana. Quinze anys després, la CFSM ha aconseguit que a Formentera ningú no s'estranyi de sentir cantar en català qualsevol tipus de música, que ningú no vegi estrany que hi hagi grups locals que canten en català i no sigui per fer música folk. Des d'un punt de vista sociològic, podem dir que la CFSM es una autèntica escola de socialització gràcies a la qual la gent jove que hi dedica energia i il·lusi ó fan realitat el somni de viure i de fer viure a la gent de Formentera la seva identitat amb tots els canals d'expressi ó que la modernitat posa a disposició de qualsevol cultura normal. Als qui desitjarien justament tot el contrari, als qui destil·len autoodi des de les institucions, als falsos progres que venen fals cosmopolitisme, lògicament, el missatge ciar i desinhibit que practica la CFSM no es que no els agradi es que els fa pànic. Als qui actu en des de la posició covarda del poderós, incapaç d'actuar de tu a tu amb la cara descoberta i sense la perversió de les regles del joc; als mancats del sentit de I'humor ( de la tolerància que vol tota democràcia madura, els hem de dir que s'ho prenguin amb calma: per primera vegada, a la CFSM hi ha gent que no havia nascut l'any 1989. Quinze anys després, avui mateix, la festa ha assolit una generació i podem dir que té uns fonaments sòlids. I no ho dubteu: quan es treballa per la pervivència d'una cultura, d'una llengua, d'un poble , i es fa sense complexos i des de la dignitat i la radicalitat democràtica, la primera victòria es fer el viatge. I tots els qui l'hem fet des de la CFSM volem que aquest quinzè aniversari sigui un homenatge al poble de Formentera, l'autèntic beneficiari de la festa.
PREGÓ 2004 Bona nit amics i amigues i a tota sa població, es molts anys a ses Maries de part de sa comissió. Enguany ja hi tornam a ser disposats a dar opinió que ningú s'hi agraviï, no és sa nostra intenció. Que just ara ja fa un any hi va haver gran tremolor i sa causa ho va ser aquell gros i llarg pregó. I es que hi va haver gent molt llesta per girar sa informació i molt experimentada en sa tergiversació. Que diguent que malparlàvem d'uns senyors de grau major trobaren s'excusa bona per no dar-nos subvenció. Ja ho diu aquell rengló que es mes vell que sa picor: quan un diu ses veritats un hi perd ses amistats Ara volem dar un repàs i donar-vos relació de ses coses que han passat pes voltants d'aquest tancó. Dins es nostro ajuntament hi sol haver molta tensió: tan prompte hi ha baralles. com fan veure que hi ha unió. I ho causa certa persona que té una gran afició a fer de protagonista dins aquesta institució. Ara ha agafat es costum, per cridar mes s'atenció, de repartir a tot qui ve es títol d'ambaixador. És ell es qui mou es fils d'aquesta organització mentre es altres obeeixen i li donen la raó
Sortirem de Formentera banda fora s'espigó per arrimbar fíns Eivissa on també hi ha hagut remor. Ara hi ha molt de desfrís amb s'asfalt i es formigó per empastar-ne ses illes fínsos es darrer racó. Que volen fer autovies per canviar-se de quartó i deixar Eivissa partida com qui talla un flaó. Però hi ha hagut quatre gats que no els han dat sa raó i mes de deu mil persones han fet manifestació. I es governants han respost aquesta contestació: -tallarem es bacallà, que naltros som mes boldró! I també haurem de tractar sa darrera situació des governants de Mallorca embrutats de corrupció Alguns càrrecs des Govern, mentre feien promoció, per poder-se tombar es fred varen buscar calentor. De vergonya en tenen poca, no perderen s'ocasió de voler-nos fer pagar sa seua diversió. Ja poden ells presumir de moral i distinció, més els valdria callar i no donar-nos lliçó. Que ni collets ni corbates, gomina ni lluentor els serveixen per tapar tant baixa condició Dos mil quatre ha set un any de molta lamentació perquè a Ciutat de Madrid es va viure gran dolor. Prop de dos-centes persones ja són a vida millor per acció de terroristes devots d'altra religió. Ben aviat es va mirar de desviar s'atenció i no parlar des qui feren aquella espantosa acció. Perquè alguns ja s'estudiaven com treure'n bon rosegó, per veure si així podrien influir sa votació. Però no els va anar prou bé, de tots es coneixedor: ses coses se'ls entortiren i mudaren de faiçó. Que sa voluntat des poble els va fer canviar es color: si abans eren blavinosos ara fan mes rogincor. Hem de tractar altres coses també amb preocupació, com sa parla catalana i sa comunicació. Just ara que pareixia que es comprenia millor que sa llengo que aquí es parla no es només d'aquest racó. Que també la fan servir des Cubells fins a Maó, de Gandia fins Andorra i de Fraga al Rosselló. Per llevar aquesta consciència i embullar es palangró han tengut per ocurrència fer una televisió. En sa qual es parlarà sense normalització perquè es va amb altra idea encalçant sa divisió. I no només amb això duen aquesta intenció: que mes d'un canal de radio ja no emet informació. Això no ho veim mica bé i mos causa gran tristor, per tant prendrem sa cultura com a eina d'expressió
Es tema de s'urbanisme també es digne de menció, que mos estam parpassant, tot i que per alguns no. Es nou Pla Territorial, lluny de dar ordenació, servirà es interessos d'hotelers i constructors. Ja es deuen fregar ses mans pensant en tant de milió que treuran omplint ses illes amb tanta urbanització. Quan es mal ja estigui fet, que ho serà tot destrucció, vos dureu ses mans as cap i no hi haurà solució. I llevó recordareu, tant si voleu com si no, es qui us dèiem que aturàssiu tanta massificació. I ja per anar acabant us direm de conselló: -pensau be allò que voleu per s'altra generació. No mos deixem desfer s'illa cuidem-la amb veneració, com també tota saviesa llegat de sa gent major. Enguany que ja fa quinze anys que feim festa amb germanor molts mes puguem ajuntar-nos en aquesta reunió. Bona nit amics i amigues i a tota sa població, es molts anys a ses Maries de part de sa comissió. Molts anys i bons!
|