Per molts anys i bons, per molts anys, Maries, i bones festes a tothom, que no hem de patir manies. Sa cosa va d'eleccions, que ens hem tret una espina i li hem vist es cagallons as de sa brillantina. No som d'inauguracions ni de pinxos d'oficina, som gent de reflexió, no ploris per mi, Argentina. No ploris per mi, Argentina, que ja us teníem filats i us hem donat barretina encara que hàgiu votat. Que ningú no s'equivoqui!, som un poble solidari: as gat li dam sa coca però encalçam es sicari. I deiem que de ciment només n'hi havia un pegat, però a Ca l'Ajuntament fa pudor de “secorrat”. Botaren foc a s'arxiu per no deixar-ne ni rastre, i això només té un motiu: mala colla de sapastres! En Marí Calbet anava verro que es formenterers no manam: au, ves a tirar des carro!, sa jubilació et celebram. Som un poble combatiu: Matas, tomba't sa lleganya, que ens queda un bon caliu i Espanya no ens espanya. Ho deia un jai de la Mola : “cadernera i corb mai s'ajunten” quina gran lliçó d'escola, “mem”, idò, si se l'apunten. Emproam un nou mil·leni i li hem de dar un bon impuls, valen humor i bon geni i no hi valen llepaculs. Madrid ens queda molt lluny, Eivissa se'ns desperta, tenim Palma dins d'un puny, ara és hora d'estar alerta! Formentera és poderosa, ho hem de dir clar i català: tenim l'ànima orgullosa i ens hauran d'escoltar. I hauríem d'anar acabant amb un gran clam d'alegria: anau fent ucs i ballant i visca Santa Maria! Joan Marí.
|