(A Formentera l'envia un eivissenc de cap buit que va dir que l'escriuria en un moment de descuit, avisant que no podria llegir-lo, perquè va fuit de feines pes mateix dia.) I Bona gent de Formentera: vull agrair-vos d'entrada que amb motiu d'aquesta festa hàgiu volgut convidar-me a fer es pregó que celebra un dia tan memorable. Lament de forma sincera que ara no puga trobar-me entre valtros, com haguera tengut voluntat i gana. Si trob una bruixa llesta o una fada espavilada que m'expliquin sa manera d'estar present a dos bandes a un temps i una hora mateixa em veureu venir per l'aire a cavall d'una granera o disfressat de fantasma. Mirau cap a ses estrelles, si sa nit és a prou clara, i podria ser que em vésseu arribar en dos camallades. I per si un cas no poguéssem fer junts aquesta vetlada, per fax he enviat ses lletres d'aquest intent de glosada, i un bocí de cor ve amb elles d'un eivissenc que us abraça. II A Formentera i Eivissa avui estam tots de festa, perquè celebram es dia que es nostro poble va néixer. D'això fa una bona mica -més de set-cents anys enrere-, però es record no es perdia mentre passaven es segles, i de llavò ençà es dedica tot Eivissa i Formentera a fer una festa sentida commemorant sa conquesta que ens va dar sa fesomia catalana i europea que avui mos caracteritza enmig de tota la resta de pobles i gent vesina. De Catalunya vengueren a repoblar aquestes illes, gent pagesa i marinera com sa que encara hi habita. Ells mos dugueren sa llengua i un vestit amb berretina, perquè recordàssem sempre que érem i d'on veníem. Set-cent seixanta-tres anys han passat des d'aquell dia: d'aquell temps ençà parlam aquesta llengua senzilla que mos fa sentir germans de tots es que deim “bon dia” quan es matí saludam es altres amb cortesia (així és com en Josep Pla sa pàtria mos definia). De Salses a Guardamar i de Maó a Fraga arriba sa terra on aquest parlar serveix per dir-vos “bon dia”; i també enmig de la mar, a l'Alguer, ciutat de l'illa de Sardenya, català parlen en la llunyania, del segle catorze ençà, que es catalans s'hi establiren No som un poble molt gran, però petits no ho som mica: més de set milions parlam aquesta llengua polida. A Finlàndia no són tants i Noruega és més petita: naltros podríem ser iguals que qualsevol poble lliure. Ja ho havíem set abans, Fins a l'any mil set-cents quinze, quan mos prengueren sa sal junt amb sa sobirania. No ho podrem oblidar mai, en tenim memòria viva, i mos donarem ses mans, fins que tornem a ser lliures. (N'Isidor Marí Mayans a Vilassar de Mar, firma)
|