*Any en que es commemora el tercer centenari del repoblament de Formentera*
El cinc d'agost, com cada any tant si fa fred com calor, arriba Santa Maria, i també aquest pregó. Un crit per Santa Maria, un record per la Conquesta , un brindis amb malvasia, que aquesta nit toca festa. Que va ser un vuit d'agost, i de gust que ho celebram, quan les tropes catalanes lluitaren contra l'Islam. I de Mitja Lluna feren una gran falç per segar uns camps que després serien terra de cor català. Aleshores arribaren de lluny els nostres majors. Portaven dins el seu puny les llavors d'una nació. I amb cada incursió era un altre fill que se n'anava, i en venir la primavera fam era la que arribava. I en faltar beure i menjar caminaven per orgull, que d'això si que en tenien i no el venien com avui. Moros i pesta clavaren el seu ganivet de dol i d'aquí tots se n'anaren sense trobar cap consol. Fins que arribà en Marc Ferrer per tornar-la a repoblar, amb un paper a les mans per fer-ho realitat. Des d'aquell gloriós moment tres-cents anys han passat ja i no veig l'Ajuntament amb ganes de celebrar. Però no siguem dolents, que potser l'Ajuntament una sorpresa prepara per tenir-nos ben contents. Pocs anys havien passat des que arribà en Marc Ferrer quan una guerra esclatà Déu meu com devia ser! I pensau que era tan gran la confusió que hi havia que vàrem ser conquistats per la “nostra” monarquia. I per fer-nos molt més mal, la sal ens varen robar, i avui tot segueix igual, sense salines ni estanys... sense cap parc natural! I ara us he de deixar que s'acaba aquest pregó. Sé que per tornar a parlar no em faltarà ocasió. Bona nit Formentera. Bona nit a tots. Visca Santa Maria.
|