Pregó Santa Maria 1993

A la fi ha arribat l'hora

de llevar-nos tot s'estrès,

avui és Santa Maria

mil nou-cents noranta-tres.

Com cada any, aquestes dates

són per passar moments bells

rebejant-nos es budells

amb un parell de cubates.

I mentre sonen guitarres,

no hem de ser tan porucs:

podem pegar quatre ucs

i fer volar estels i barres

Un decret que ve d'Espanya

mos vol prendre TV3;

ja és hora de fotre canya

perquè aquí ningú fa res.

Escoltau, formenterers:

si no feim alguna acció

tendrem sa televisió

en llengua de forasters.

Algú vol exterminar

tota sa nostra cultura,

mos vol ben ofegar,

i no para ni s'atura.

I això és ben veritat,

que ningú no s'arregiri.

Si això és llibertat,

que baixi Déu i s'ho miri.

Es polítics de madrid

mos capolen sa nació

i es polítics d'aquí

volen normalització.

Volen semblar bons al·lots

i encara que ho pareguen,

ja ho deien es majors:

“cans entre cans no es mosseguen”

Amb quatre subvencions

mos tiren caramel·lets

i amb sa declaració

mos xuclen es milionets.

És molt sa reflexionar

i meditar aquestes coses,

sense deixar-nos guiar

per ses llengües enganyoses.

Avui és un bon moment:

fa bon temps i estam de festa,

hi ha gent i bon ambient

i sa nit és molt xalesta.

Pensar és feina ben barata

que no ha mester pagar impost.

Dins es cap no hi entren rates

ni altres animalots.

Que tothom rigui i balli,

anau a's bar a fer mam,

que espanya no mos espanyi

sa terra que aquí estimam.

Visca la terra i molt bona nit a tothom!